El proper 3 de gener se celebren els caucus d'Iowa. En centenars de poblets dels Estats Units es reuniran, a les 7 del vespre, amb temperatures sota zero, votants demòcrates i republicans per escollir el candidat del seu partit a ocupar el despatx oval. Tot comença aquí, en aquests petits poblets. Tot comença a Iowa.

dimarts, 1 de gener del 2008

Mitt Romney i els pastissets de xocolata

Quan hem arribat al 1515 est del carrer 17, no ens ho podíem creure. De fet, ens hem pensat que la maleïda dona del GPS ens havia enganyat. Buscàvem la seu del míting de Mitt Romney, exgovernador de Massachusetts i candidat Republicà, i hem aparegut al davant d'una casa particular d'un barri residencial. Fins ara, hem estat en escoles, gimnasos, cafeteries i salons d'hotel. Però que es celebrés un míting al menjador d'una casa amb la premsa asseguda al sofà era l'últim que ens esperàvem. Ha estat una experiència deliciosa.

A Iowa, la política es fica dins les cases. Literalment.

No ha calgut ni que toquéssim el timbre. Ens hem colat al menjador d'una gambada i hem començat a explorar, silenciosament, la casa d'uns desconeguts. Tots els membres de la família Coates i els amics que havien convidat lluïen un adhesiu al pit amb el lema "Romney for President". La casa sencera feia una olor dolça, de pastís de poma amb canyella. A la cuina, hi havia safates plenes de menjar: pernil en dolç, verdures fresques, pa de brioix. La premsa havia enfocat les càmeres de cara a la llar de foc i s'esperava asseguda al sofà.

De sobte, ha arribat Romney. Pantalons beix, camisa sense corbata, jersei de llana. L'home de la família, en John, li ha fet la presentació. "In a moment that an economic crisis is aproaching, we need somebody who undesrtands the economy". Com veieu, l'economia és un "issue" important als dos bàndols.

Romney, que venia acompanyat del seu fill (segons ha explicat, tota la família s'ha pres aquesta campanya com una experiència de creixement personal i fins i tot els seus fills han posposat els estudis durant un any per viatger amb el seu pare), ha explicat, en un discurs-exprés, que la força dels EUA no són ni els recursos naturals de què disposa ni el gran govern que dirigeix la nació, sinó els valors. "Freedom, opportunity, family, faith and patriotism; this are our values". També ha aprofitat per explicar que ell també té un pla per reformar el sisteam sanitari: "This is not a Democratic issue. I also hav a plan, a plan based on universal access a market of multiple providers. We don't want a state controlled Hillcare kind system".

Quan acaba, pica un parell de galetes de compromís i dóna la mà als assistents. Claudi i un servidor inclosos. S'apaguen les càmeres, marxa el candidat i només quedem nosaltres dos i la família amfitriona. Fins llavors, no havíem gosat a provar ni un sol canapè. però ha arribat l'hora. i, en qüestió de segons, hem ideat una tàctica per poder provar el pastís de poma que perfumava la casa d'una olor de canyella i sacarina. Era una olor de família-unida-a-la-vora-del-foc.

"Si demanem què és aquesta olor, ens oferiran un tros de pastís", hem pensat. Així ho hem fet i l'estratègia ha donat bons resultats: ja ens teniu en una sala plena de pastissets de xocolata, llimona, galetes casolanes i mantega de cacauet. Tot, amenitzat amb un vas de sidra calenta que ens han ofert, caritativament, les noies de la casa.

És prou sabut que els spin doctors espanyols importen amb facilitat les tècniques de màrqueting polític nordamericanes. Espero que no se'ls acudeixi copiar precisament aquesta: a mi se'm presenta Mariano Rajoy en persona a la cuina de casa per explicar-me que vol baixar l'IRPF, i m'agafa un patatús.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també espero que aquest "muntatge" es quedi als EEUU. Això sí que és una farsa! La casa només és un decorat. D'això jo no en diria ni preocupació pels problemes reals dels ciutadans ni tan sols interès per conèixer-los. Aquesta roda de premsa demostra que la política es fica dins de les cases? Literalment, sí; en realitat, no. Jo ho veig com un engany per tenir la premsa distreta (per donar-los nous plans de recurs originals, més menjar i feina per encabir les càmares i tenir 'bon tiro'). Política de façana. Romney marxa i tot queda igual. Ho trobo lamentable i em temo que la gent de premsa dels partits d'aquí n'està prenent nota. Ja n'hi ha prou de tantes tonteries. Una mica d'acció, sisplau.

Anònim ha dit...

Com tho montes... Mentres tant altres ens conformem amb pensar amb tu i llegir els teus posts!

Anònim ha dit...

Ésclar, això que tenim davall dels Pirineus no és política de façana, sinó pura, constant i contínua acció. En un missatge polític és tan important el contingut com la forma (i no només en un missatge polític: passa el mateix en el terreny literari, per exemple), i sembla evident que en ales formes a la nevadíssima Iowa i, per extensió, als Estats Units s'hi poden aprendre algunes coses. Només una cosa més per aquest Anònim: a la campanya d'Iowa hi ha un grapat d'idees que sorgeixen a tots els mítings, republicans i demòcrates. El sistema de salut. Els impostos. I també Pakistan i l'Iraq. A les Catalunyes i les Espanyes no s'estila gaire la política internacional. (I de pas tampoc hi veig això que demana l'Anònim, aquesta mica d'acció.) (Acció, per cert, és el missatge d'un dels candidats en aquests comicis d'Iowa: Biden.) (Política de façana... i crítica de façana.) ("La paja en ojo ajeno".)

Anònim ha dit...

No, no, si no dic que aquí estiguem millor, estem més o menys igual. O pitjor! Com a mínim allà saben fer missatges "institucionals" com el d'avui de la Hillary. Aquí el problema és que en saben menys de fingir, que ja és greu! Au, salut i a fer veure que ens creiem el que ens diuèn.