El proper 3 de gener se celebren els caucus d'Iowa. En centenars de poblets dels Estats Units es reuniran, a les 7 del vespre, amb temperatures sota zero, votants demòcrates i republicans per escollir el candidat del seu partit a ocupar el despatx oval. Tot comença aquí, en aquests petits poblets. Tot comença a Iowa.

dimecres, 2 de gener de 2008

Barack Obama, en directe

Estic assegut la la zona de premsa de l'hotel Marriott d'Iowa City. A l'escenari, Barack Obama. La sala està plena a vessar. L'eslògan: "The change we can believe in".

Estreno d'aquesta manera una nova forma de "blogejar": en directe. Mentre escric aquestes línies, Obama diu: "When I was young, I was a community organizer in Chicago. I saw ordinary people doing extraordinary things". D'aquí, de la força del treball en equip, és d'on ell explica que va treure la inspiració.

Això és una festa. Famílies senceres i molta gent jove. Els analistes diuen que aquesta és la força de la seva estratègia: atreure els estudiants que voten per primera vegada. De fet, hi ha hagut certa polèmica entorn aquesta qüestió durant les darreres hores al "campaign trail". L'equip de campanya de Clinton va menystenir l'enquesta del Register (que situava el senador d'Illinois 6 punts per sobre de l'exprimera dama) esgrimint que la mostra contenia massa gent jove que, quan arriba l'hora de la veritat, no va a votar.

I Obama respon escalfant l'ambient. Es dirigeix als joves de la sala (que són molts) i els diu: "They think you are not gonna show up. They don't trust young people of our country".

Ara és l'hora d'alguns atacs, selectius, als Republicans. Els assistents embogeixen quan Obama recorda que el novembre del 2009 el nom de G.W. Bush no serà a les paperetes. Ni el de Dick Cheney.

Ara, Obama fa gala del seu estil. Explica que la seva campanya no es basa en les enquestes. A nosaltres ens mouen les conviccions, no els sondejos. "Some think I can't win because I am so nice. Well, I believe this is my strengh: our positive message". I, tot seguit, diu que ell no està contaminat per la manera de fer de Washington...

I continua fent servir els mateixos arguments que fa tres dies a Newton. De fet, fa servir les mateixes paraules, les mateixes frases. Els acudits, calcats. "Això és un déja-vu", diu el Claudi.

Des de la meva cadira compto més de 25 càmeres de televisió. Uns 100 periodistes l'acompanyen a tot arreu. L'escrutini de la premsa és constant i sever. Potser per això Obama no improvisa. Una frase fora de lloc seria magnificada pels mitjans, aprofitada per l'oposició i malinterpretada pels votants. I això seria un error fatal un dia abans de la votació.

Els mitjans aporten transparència al sistema democràtic. Són imprescindibles. Però el seu poder congela els missatges, paralitza els discursos. No m'estranya que, fa uns dies, el titular que publicava el Register per resumir un dia de campanya amb Hillary Clinton fos alguna cosa així com: "Clinton arriba tard i no pot respondre preguntes". No hi ha contingut. O, millor dit, el contingut no es renova. "Stay on message", en diuen els estrategues.

Per l'aduiència d'aquets auditori, el missatge és nou i engrescador. Per la premsa, no. L'han sentit centeners de amb durant els darrers 11 mesos. Sospito que per això s'acaba confonent l'anècdota en titular.

Tornem al míting. Ara, una frase que sentim per segona vegada: "Washington doesn't need more fire, Washington needs more light".

I un final electritzant: la veu més gruixuda, les frases més curtes, les paraules més ràpides: "If you believe, we can do it". Música amunt. Aquesta vegada, no hi ha preguntes.