El proper 3 de gener se celebren els caucus d'Iowa. En centenars de poblets dels Estats Units es reuniran, a les 7 del vespre, amb temperatures sota zero, votants demòcrates i republicans per escollir el candidat del seu partit a ocupar el despatx oval. Tot comença aquí, en aquests petits poblets. Tot comença a Iowa.

dissabte, 22 de desembre del 2007

Sweetening (and softening) Hillary

Mentre la majoria dels Demòcrates creuen que Hillary Clinton és la candidata més preparada per ocupar el despatx oval, només un 24% tenen intenció de votar-la. Els electors som una raça ben estranya. Som capaços de reconèixer que un determinat candidat és el millor per ocupar un lloc de responsabilitat i, al mateix temps, som capaços de menystenir-lo justament per ser saber-ne massa.

Això és més o menys el que li està passant a la senadora de Nova York. Els votants saben que és la més preparada, però es mostren reticents a donar-li suport perquè la veuen massa freda, ambiciosa i calculadora. Aquesta situació em recorda alguns dels comentaris que van fer els analistes polítics l'any 2000, després que Bush guanyés (al Tribunal Suprem, d'acord) Al Gore. Llavors, es deia que l'actual president s'havia guanyat la simpatia dels americans per ser, justament, tan simple (en el bon sentit), tan transparent.

Clinton es troba doncs davant d'una paradoxa que té difícil solució. Per això el sue equip de campanya ha ideat un paquet de missatges que endolceixen, a marxes forcades, la personalitat de la candidata. Aquesta setmana, s'han posta en marxa tres iniciatives per mostrar el costat més humà de Clinton.

S'ha presentat un lloc web que recull testimonis molt íntims d'amics propers a la candidat o de ciutadans que, en el algun moment de la seva vida, han estat en contacte amb la senadora. Val al pena fer-hi un cop d'ull. Una presentació molt cuidada que, en alguns casos, fa posar la pell de gallina. A mi m'emociona especialment el testimoni de Liz Berger, una veïna de Lower Manhattan que, afectada per l'atemptat de l'11-S, va conèixer Clinton fins a establir-hi una relació plena de complicitat i detalls.





En segon lloc, durant tota la setmana, s'han organitzat "emotional events". És a dir, mítings i trobades de petit format en què intervenien testimonis relatant els seus problemes i explicant com Hillary Clinton els havia ajudat.

Finalment, Hillary ha estat acompanyada en diversos actes per la seva mare i per la seva filla. La intenció era mostrar una imatge familiar de la candidata. No només parlar de la Hillary política, sinó també de la Hillary mare. A mé,s tot això ha anat acompanyat de l'emissió d'un anunci en què la mare de l'exprimera dama diu: "I would vote for Hillary, even she wasn't my daughter".





Clinton ha guanyat la batalla raó; ara li toca guanyar-se el cor dels votants. Com explica molt bé l'Antoni Gutierrez Rubí, la política és, avui, un joc d'emocions.

1 comentari:

Joan Rusiñol ha dit...

Companyer, tenim sort de poder seguir el teu viatge des d'aquest blog; espero que el mantinguis ben actiu durant tot el periple. Felicitats, és interessant de llegir, aporta dades noves (almenys per algú que desconeix el tema com jo) i, com sempre, està escrit amb un gran estil! Salu. Joan.