El proper 3 de gener se celebren els caucus d'Iowa. En centenars de poblets dels Estats Units es reuniran, a les 7 del vespre, amb temperatures sota zero, votants demòcrates i republicans per escollir el candidat del seu partit a ocupar el despatx oval. Tot comença aquí, en aquests petits poblets. Tot comença a Iowa.

dilluns, 17 de desembre de 2007

Huckabee, the conservative populist

Mike Huckabee es descriu a ell mateix com un "paradoxical Republican". I la veritat és que de normal no en té res. Aquest pastor de l'església baptista, exgovernador d'Arkansas, ha agitat la campanya Republicana a Iowa. En només dos mesos ha passat de ser un desconegut a emportar-se un 29% de la intenció de vot, segons l'última enquesta. I tot això amb un pressupost de tan sols un milió de dòlars. Per què? Segurament hi ha diversos motius que expliquen aquest ascens. Intento resumir-ne alguns.

En primer lloc, ha sabut jugar en el moment adequat i amb la intensitat convenient la carta religiosa. Acusant Mitt Romney de ser mormó, s'ha emportat els vots de bona part del la "Christian right", un col·lectiu molt nombrós a Iowa. La pressió que ha exercit sobre el seu rival més directe entorn aquesta qüestió ha obligat l'equip de Romney a escriure un discurs semblant al que va pronunciar Kennedy el 1960; un text en què el president assassinat va deixar clar, davant d'una Amèrica eminentment protestant (WASP), que ell, com a president, no obeiria mai les ordres del Papa. La base conservadora està responent de forma positiva als missatges de Huckabee, impregnats de valors tradicionals (que no és ben bé el mateix que conservadors). Els periodistes que segueixen la seva campanya s'han especialitzat en descobrir passatges de la Bíblia dins els seus parlaments. Huckabee no fa discursos, pronuncia sermons.

En segon lloc, ha sabut connectar amb els votants de forma planera, simplificant (potser en excés) la realitat. Proposa polítiques populistes i contradictòries. Idees que no superarien cap examen de política seriosa però que, a oïdes dels votants conservadors, sonen convincents i, sorprenentment, creïbles. El Wall Street Journal, (un diari econòmic de matriu conservadora que toca tant de peus a terra que abans que idees liberals s'estima més propostes solvents), dedicava fa uns dies un editorial a senyalar les contradiccions de Huckabee. En política econòmica, per exemple, predica contra la desigualtat de rendes i, sovint, agafa prestada la retòrica d'alguns demòcrates quan parla dels "rics de Wall Street". Amb un llenguatge com aquest, no és estrany que alguns l'hagin batejat com el predicador de la "religious left". Huckabee seria capaç d'abolir tots els impostos en nom de la caritat cristiana. Quina estranya contradicció!

De fet, en el terreny econòmic proposa algun disbarat d'aquest tipus. Ell parla de la "fair tax" (el nom és, com veureu quan us expliqui de què es tracta, cinisme pur). Consistiria en suprimir tots els impostos federals (amb l'Agència Tributària -IRS- inclosa!) i substituir-los per un de sol. Un impost minorista sobre les vendes que gravaria tots els productes en un 23%, més o menys. On és la progressivitat del sistema tributari? On queda la distinció entre impostos directes i indirectes? En fi... Un cop afegits els recàrrecs estatals, l'IVA se situaria al voltant d'un 30%. Els efectes d'aquest canvi fiscal (radical) sobre l'IPC o l'evolució del preus dels immobles no és explica.

Les propostes de Huckabee són, en el fons, com els miracles que explicava als seus feligresos des del faristol de l'església: creure-se-les és qüestió de fe.

I, finalment, un tercer factor que explica l'èxit d'aquest personatge és, justament, la seva manera de ser. Als 17 anys ja era pastor baptista. Durant molt de temps va ser taloner i relacions públiques d'un telepredicador que movia masses. Després de col·laborar amb el moviment cristià de Reagan, va retirar-se en una petita església a Pine Bluff. Al cap d'un any, ja havia convençut els habitants d'aquell petit poblet perquè s'endeutessin fins a les orelles per reformar de dalt a baix la rectoria (amb un mosaic que havia dissenyat ell mateix). Poc després, els seus sermons s'anunciaven als panells publicitaris dels autobusos i la televisió els emetia en directe.

Huckabee, un home de missa amb visió de negocis, va registrar el format televisiu "Positive Alternatives", un programa d'entreteniment que ell mateix presentava i que tenia com a objectiu animar els americans durant els diumenges a la tarda amb pregàries ad hoc i visites als malalts per donar-los coratge. És un comunicador nat que connecta sense dificultats amb la població agrícola d'Iowa. La seva experiència en televisió l'ajuda a quadrar les intervencions de 45 segons als debats presidencials. A més, el seu discurs està farcit de frases que, en comptes de promeses polítiques, semblen versicles moralitzants dels apòstols. La setmana passada va dir a unes periodistes: "If you gain the whole world but you lose your own soul, what does that cost you?"

Per cert, va néixer a Hope, el mateix poble que Bill Clinton. Per això sol bromejar: "Give hope a second chance". Un bon eslògan.