El proper 3 de gener se celebren els caucus d'Iowa. En centenars de poblets dels Estats Units es reuniran, a les 7 del vespre, amb temperatures sota zero, votants demòcrates i republicans per escollir el candidat del seu partit a ocupar el despatx oval. Tot comença aquí, en aquests petits poblets. Tot comença a Iowa.

divendres, 7 de desembre de 2007

Obama's momentum

Alguna cosa comença a moure's a Iowa. Si durant molts mesos, Hillary Clinton liderava totes les enquestes, ara ja no. El darrer sondeig publicat pel The Des Moines Register dóna a Barack Obama 3 punts d'avantatge sobre l'exprimera dama. I tots dos, seguits de prop l'outsider del sud, John Edwards.

Tot va començar al debat de Philadelphia. Veient que Hillary s'havia blindat al capdavant de les enquestes, els dos rivals més clars van optar per atacar-la com no ho havien fet fins llavors. El debat va consistir en dues hores de punxades constants a la candidata Demòcrata. Els moderadors i els seus contrincants li demanaven que prengués posicions concretes sobre qüestions aparentment banals (¿cal donar el permís de conduir als immigrants sense papers?) i ella adoptava, sense massa habilitat, postures poc definides. Es mantenia en l'ambigüitat. Aquest és, segurament, un dels perills de liderar les enquestes en unes primàries: quan un candidat es veu guanyador, no adopta posicions massa extremes pensant ja en la campanya presidencial on, sense dubte, serà imprescindible situar-se al centre.

Més enllà de l'anècdota, el debat va mostrar les debilitats de Clinton (fins llavors desconegudes o, com a mínim, menystingudes gràcies a la seva invencibilitat als sondejos). Els contrincants, especialment Obama, van saber atacar-la de forma suficientment elegant per no distanciar aquells votants poc amants del "negative campaigning". En el moment just (tot i les crítiques de Rove a la passivitat d'Obama) i de la forma adequada.

Després, una excel·lent actuació de Barack Obama al Jefferson and Jackson Diner, una trobada organitzada pel Partit Demòcrata d'Iowa on van parlar tots els candidats i la Speaker (ara en hores baixes) Nacy Pelosi. El senador d'Illinois va poder demostrar les seves grans dots d'orador i el seu missatge d'unitat i de distanciament respecte a la "old Washington politics" va fer forat. Obama ha aconseguit, en qüestió de dies, el seu segon "momentum".

Aquest anunci, magistralment produït pel seu equip de campanya, intenta explotar aquestes fortaleses. El missatge és clar: jo sóc l'home que pot unir el país, jo no vull un país dividit entre Demòcrates i Republicans. I, a part del missatge central (core message), si us hi fixeu, en el discurs hi ha amagades dues crítiques a la seva principal rival. Barack diu: jo opto per dir als ciutadans allò que necessiten sentir i no allò que volen sentir, en referència a la política a cop d'enquesta que va caracteritzar l'era Clinton. I segueix: jo no relluitaré les batalles perdudes durant els 90, recordant el dolorós viacrucis de Hillary Clinton per reformar el sistema de salut nordamericà.

El moment clau de l'spot és, sens dubte, quan Obama fa un canvi de veu i pronuncia un "... that is...". Am un simple canvi de la tessitura de veu ens diu: jo sóc al vostre costat i a mi tampoc m'agrada com van les coses en aquest país. Delicada proximitat.

El tram final de la campanya està contraposant dos tarannàs diferents. Obama, la frescura de la ingenuïtat; Clinton, el cinisme de la maduresa.





Per cert, ahir El Pais va publicar una àmplia crònica titulada alguna cosa així com (ho dic de memòria) "Todo se juega en Iowa". Només puc dir que aquest viatge és un encert. Ja en tinc ganes. Serem, per uns dies, al rovell de l'ou.