El proper 3 de gener se celebren els caucus d'Iowa. En centenars de poblets dels Estats Units es reuniran, a les 7 del vespre, amb temperatures sota zero, votants demòcrates i republicans per escollir el candidat del seu partit a ocupar el despatx oval. Tot comença aquí, en aquests petits poblets. Tot comença a Iowa.

dilluns, 10 de desembre de 2007

parada i fonda

Tot i que la tradició culinària dels Estats Units (excepte New Orelans, diuen) no té res a veure amb les sofisticades esferificacions europees, Iowa té les seves estrelles Michelin particulars. Ni la premsa ni els candidats podran eludir tres parades obligatòries.

En primer lloc, la cadena de restaurants de sandvitxos Maid-Rite. Ela americans, que de seguida ho bategen tot, inclouen aquests locals dins la categoria dels "road food". Es tracta d'establiments a peu de carretera que serveixen entrepans de qualitat, farcits de bona carn i sense massa pretensions. "Mied-west flavour", vaja. El seu eslògan és: "Serving sandwiches that are satisfying". I el seu producte estrella porta per nom "Loose meat sandwich", un entrepà rodó ple d'una carn picada molt peculiar. El va inventar el 1926 Fred Agnell, un respectat carnisser d'Iowa que tenia una manera molt seva de tallar la carn: ni a filets ni trinxada, sinó a daus volgudament irregulars. La (in)consistència de l'invent és inimitable. L'entrepà és tan famós que compta amb el seu propi màrqueting: "Too good to be a patty" o, el que és el mateix, "Massa bo per ser una empanada". L'empresa té la seu a Des Moines, però el restaurant on solen parar els equips de campanya és el de Newton, una població a l'est de la capital.

Un altra ciutat de visita obligada durant qualsevol campanya electoral a Iowa és Le-Mars. Un petit poble al nord de Sioux City que es ven com la "Ice Cream capital of the World". No és broma. En aquest indret hi té la seu l'empresa Wells' Dairy, la companyia que comercialitza la popular marca de gelats Blue Bunny. A Le-Mars es produeixen anualment més tones de gelat que en qualsevol altre ciutat del món. No m'imagino qui es dedica a fer aquests càlculs i a comprovar que això sigui veritat, però la qüestió és que aquesta gent han fet dels gelats el seu modus vivendi.

Finalment, el Waveland Cafe, a Des Moines. No hi ha candidat presidencial que no hagi passat per aquest diminut restaurant a saludar la clientela. L'edició on-line del Washington Post fins i tot ha proporcionat una càmera de vídeo digital als propietaris del cafè perquè, durant els dies previs als caucus, enregistrin les visites dels candidats i les opinions dels clients. Els experts diuen que hi serveixen els millors esmorzars (de forquilla i ganivet) de la ciutat.

Intentarem visitar tots aquests indrets durant el nostre viatge. Us explicarem les receptes.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo sóc de les que pensa que et falta un bull, Adam, però m'apuntaria al viatge amb tu perquè m'anéssis explicant in situ totes aquestes parides tan interessants, en comptes de llegir-les. Com tu dius, en Woody és un mestre i ell ja deia això: "La vocació del polític de carrera és fer de cada solució un problema". No el contradirem ara, oi? Del viatge, àdhuc pateixo per la teva salut. Espero que t'emportis una llonganissa (o com diem nosaltres, una llangonissa) i també espero que no condueixis tu. Claudi, si vols veure els Caucus a temps, agafa el volant. Si no, ja podeu anar directament a New Hampshire.