Hillary a -17º

Una mica més i la Beth i el Mark ens fan passar la nit al jaç. Quan vam trucar a la porta per saber si tenien una habitació per passar la nit, es pensaven que els veníem a demanar el vot en nom d’algun dels candidats. Fa setmanes que els habitants d’Iowa reben trucades telefòniques i visites inoportunes a l’hora de sopar. A l’Estat només hi viuen tres milions de persones i es calcula que els “caucusgoers” només són uns 300.000 Les campanyes els tenen ben identificats i no és difícil saber on viuen i enviar-los algun voluntari perquè intenti convèncer-los.

Per això la primera intenció dels amos del nostre Bed and Breakfast era deixar-nos a l’estacada. Quan en comptes del vot els vam demanar una habitació, van canviar d’opinió.

Avui, esmorzant, els hem preguntat si tenien intenció de participar en els caucus. I sí. Ja tenen la decisió presa: la Beth optarà per Obama (“He is a good man; honest and able to unify the country”), en Mark es decantarà per Hillary Clinton (“She is a smart girl and after eight years of Bush, we need a smart President”).

Hem dormit a Iowa City, una ciutat universitària, per poder assistir a un dels darrers mítings de Hillary Clinton. A les 9:15 de la nit a l’hotel Sheraton. Arribem puntuals, però ella fa tard. És l’últim acte del dia i acumula els retards. Mentrestant, ens entretenen amb un concurs que posa a prova els coneixements dels assistents sobre la vida i els miracles de l’exprimera dama. Els que l'encerten guanyen una xapa signada per la candidata. Aprenem, a través d'aquest show, que s’ha reunit amb 83 líders internacionals, que va néixer a Illinois i que ha format part del Armed and Services Committee. Hi ha dones que se les saben totes.

De sobte, apareix Hillary Clinton amb la seva filla, Chelsea. Aplaudiments. Crits. Comentaris en veu baixa.

Clinton traça un discurs molt semblant al que ja li hem sentit. parla de la seva experiència. O, dit d'una altra manera, de l'experiència que d'altres no tenen. Després enumera les seves propostes, desgrana el programa. I, finalment, demana el vot.

L'speech, però, presenta algunes novetats. En primer lloc, un elegant atac als seus adversaris. Sense citar-los, els diu: el canvi no s'aconsegueix només demanant-lo (això va per Edwards) ni desitjant-lo (això va per Obama; recordeu que el seu lema és HOPE).

i una segona novetat. Lues dues grans crítiques que fa a Bush. En primer lloc, haver governat des de la por. En segon lloc, haver permès que el fatalisme s'instal·li en l'estat d'ànim dels nordamericans. "We are de can do country. We are the ones whoe break barries, who set up the standards", diu.

Durant aquest dies, el Claudi i jo em anat afinant el nostre gust per la bona oratòria. Per la persuasió aristotèlica. I Hillary Clinton no és la millor oradora que hem vist. Sona solvent, però ens deixa freds. Potser no tant com el que fa a fora (-17 graus, per Déu!), però freds al capdavall.

Avui, hem llegit al diari la opinió d'una assistent: "She thinks and speaks very presidentially". Potser per això el missatge és menys apassionant. Un bon amic exregidor m'explica sempre fins a quin punt és difícil redactar el programa electoral per a un partit que està governant. Si és realista, decepciona. Si és idealista, menteix.

Sense dubte, en oratòria guanya Edwards. Aquest home fa vibrar. Potser a costa de la credibilitat del missatge. Mentre ens cruspíem els "scrambled eggs", en Mark ens ha fet una anàlisi maliciosa del discurs de John Edwards: "He only believes in a half of what he says".