El 2008 arriba amb una enquesta sota el braç. Just a l'entrada de la festa de Cap d'Any per als periodistes que aquests dies s'allotgen a la capital d'Iowa (es calcula que s´pon més de 1.000 i que l'impacte econòmic dels caucus sobre la ciutat serà de més de 25 milions de dòlars) hi havia el The Des Moines Regiser, que publica a la portada els resultats del darrer sondeig.
Us els resumeixo abans d'anar a dormir.
Al bàndol dels Republicans, Micke Huckabee lidera les enquestes. Si al maig tenia un 4% dels vots, ara n'obté un 32%. Mitt Romney se situa segon, amb un suport del 26%. La novetat, en aquest cas, és la tercera posició, on John McCain desbanca Fred Thomson.
En el camp Demòcrata, Obama s'emporta el 32% dels vots i supera clarameny¡t Hillary Clinton (25%). John Edwards continua estancat al tercer lloc amb un 24% de la intenció de vot. L'anàlisi del Register és interessant: el senador d'Illinois aconsegueix emportar-se bona part del vot dels indpendents, així com dels "first time caucusgoers". Mentre que un 35% dels votants creu que Hillary compta l'experiència i l'habilitat per liderar (enfront del 21% d'Obama), només un 23% opina que és capaç d'unir el país. paradoxalment, un 31%& creuen que l'exprimera dama és la que té més probabilitats de guanyar les presidencials.
El Register explica que els resultats de l'enquesta posen de manifest la "continued fluidity in the race". Un terç dels votants afirmen que poden canviar d'opinió d'aquí al dijous. Així, i que el sondeig no recull els moviments d'aquests darreres dies, apoarta a l'anàlisi una certa sensació d'inestabilitat.
L'enquesta s'ha fet a 800 votants inscrits de cadascun dels partits i té uhn marge d'error del 3,5%.
Fet aquest comentari d'urgència, me'n vaig a dormir. Bona nit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bon Any, Adam! A quina hora (espanyola) sabrem el resultats de Iowa?
Resulta sorprenent i a la vegada engrescador que 2 joves catalans decideixin passar aquests dies de tradicional recolliment familiar a molts kilòmetres ( pot ser milles és més adient) de casa. Sorprenent i engrescador pel motiu i objectiu del viatge: seguir d´aprop i en primera persona l´evolució del pols polític del tot poderós USA. Sorprenent i engrescador perquè a casa, i parlo del nostre petit país, no sembla que la política últimament, i menys la d´uns tals Obama, Huckabee o Clinton, puguin movilitzar i motivar al personal. Pot ser hauria de dir il.lusionar o creure-hi, perque movilitzar puntualment és relativament senzill atenent a l´estat de les rodalies, xarxes elèctriques i el nostre poc "dret a decidir". Sorprenent i engrescador perque l´Adam i en Claudi ( ara em premetreu que us parli directament ), mostreu passió i conviccions fermes en aquesta ciència darrerament maltractada per uns dirigents que si més no, ajuden a certificar l´enginy de Woody Allen quan diu que " la vocació del polític de carrera és fer de cada solució un problema".
Per cert, em quedo amb New York.
Publica un comentari a l'entrada