El proper 3 de gener se celebren els caucus d'Iowa. En centenars de poblets dels Estats Units es reuniran, a les 7 del vespre, amb temperatures sota zero, votants demòcrates i republicans per escollir el candidat del seu partit a ocupar el despatx oval. Tot comença aquí, en aquests petits poblets. Tot comença a Iowa.

diumenge, 30 de desembre de 2007

Clinton a Clinton

Avui m'he posat els mitjons gruixuts. Els vaig comprar abans de marxar fixant-me que fossin els més calents de tots. Però el fred d'Iowa queda molt lluny de les prestatgeries de mitjons del Decathlon de l'Illa Diagonal. En fi... La nostra aventura ha començat: aquest matí hem llogat un cotxe per anar de Chicago (Illinois) a Des Moines (Iowa). La primera dificultat no ha estat ni accedir a un míting de la Hillary Clinton ni aconseguir les acreditacions apropiades per assistir als actes de campanya; el primer contratemps ha consistit en sortir de l'aparcament. A vegades, els grans propòsits topen amb entrebancs tossudament banals com trobar el punt just entre l'accelerador i el fre en un cotxe automàtic.

Un cop resoltes les dificultats tècniques, hem conduït, sense parar, unes 200 milles cap a Clinton, el primer poble d'Iowa, just al costat del Mississipí. Primer, hem optat per l'autopista. Després, ens hem desviat per una carretera secundària. Amb la tranquil·litat de les 40 milles per hora, hem començat a descobrir l'Amèrica rural (l'Amèrica sense necessitat de nord, com diu el Claudi). Carreteres traçades al mig de camps nevats, com un dibuix fet al carbó. Granges de fusta pintades de vermell, cadascuna amb un dipòsit cilíndric per emmagatzemar els cereals, com una torre de defensa. Aquesta és l'Amèrica que també vota.

A les dues de la tarda hem arribat a Clinton, on Hillary Clinton (la coincidència té la seva gràcia) hi feia un míting en el marc de seu "Big challenges real solutions. Time to pick a president" tour, que aquests darrers dies de campanya la porta per gairebé tots els comtats de l'estat.

Jo m'he emocionat de seguida: estava veient en directe el que durant mesos i mesos només havia pogut imaginar a través del YouTube. El Claudi, un home incrèdul per sistema davant de qualsevol forma d'acció política que no sigui la revolució o la guillotina, ha valorat també la capacitat discursiva i persuasiva de l'exprimera dama.

Alguns reflexions (breus) sobre el discurs:

1/ "Everybody is talking about change. But I ask you to evaluate the real changes I have made. What really matters is what have you done!". Hillary està tipa que Obama sigui vist com el gran agent del canvi. Ella està convençuda, i així ho explica el seu equip de campanya, que no hi ha canvi possible sense experiència prèvia.

2/ Una segona idea reforça la primera: Clinton té 35 anys d'experiència en càrrecs públics. Ella no ho diu directament, però tothom sap que Obama només fa dos anys que és senador. És en aquest punt del discurs quan, de forma gens forçada, l'exprimera dama es dedica a repassar la seva vida política. Enumera, mirant per sobre l'espatlla el seu rival més directe, tots els seus èxits. Començant per la famosa intervenció a la cimera de Beijing, l'any 1993, on va pronunciar una frase que llavors va donar la volta al món: "Women rights are human rights". També en aquest moment l'actualitat li proporciona una trista excusa per recordar als votant la seva experiència en política internacional. L'assassinat de Bhutto, a qui Clinton coneixia personalment, li serveix per explicar què hagués fet ella per evitar una situació de tensió al Pakistan. En aquest moment, els periodistes apunten, és la notícia del dia: Clinton utilitza l'assassinat de Bhutto per reforçar-se davant Obama.

3/ Finalment, i també sense estridències, Clinton recorda totes les lleis que ha estat capaç d'aprovar gràcies a la col·laboració que ha sabut teixir amb companys del partit Republicà. Amb exemples concrets, la senadora per Nova York vol combatre la idea, estesa entre força Demòcrates, que Clinton és "a too polarizing candidate". Existeix la convicció que si fos presidenta, paralitzaria el país, ja que ella va ser (i és encara) la bèstia negra del partit de Bush.

4/ I ara sí, per acabar, un missatge que m'ha semblat interessant. "The president has only been worried for giving tax cuts to the wealthy and for the Irak war. And he has forgotten you". Bill Clinton, diuen els analistes, va guanyar la reelecció presentant un programa que deixava en segon pla les grans qüestions de país i que es basava en el que llavors es va anomenar "those little daily things". Proposava, per exemple, proporcionar telèfons mòbils a totes les patrulles de vigilància veïnal. Ara, la seva dona vol fer el mateix. I per això diu als votants: jo em preocuparé de vosaltres; ara, quan les cases perden valor i les famílies poder adquisitiu, és l'economia el que importa; ara, és moment de mimar la classe mitjana.

Ho deixo aquí. Només afegiré que he pogut parlar un moment amb Hillary Clinton. No hem abordat cap qüestió transcendental com la dependència energètica dels EUA o l'inflat dèficit exterior. Li he demanat, simplement, si em podia fer una fotografia amb ella. I sí, la tinc.

1 comentari:

Antoni ha dit...

Tens una foto amb ella??????????
Ja tardes en penjar-la del blog!!!!!
Fantàstic!!!
Amb això et pots fer un "porvenir"!!!
Mil petons i quina enveja!