geografia electoral

Avui m'ha arribat per correu el mapa de carreteres d'Iowa que havia comprat feia uns dies per internet. Just al centre, lleugerament inclinada cap al sud, la capital de l'estat, Des Moines. Una ciutat que, com totes les que es troben a la riba del Mississipí, té nom francès. Com New Orleans, Baton Rouge, Lafayette...

Els analistes dels escenaris polítics tenen força estudiat fins a quin punt la geografia, la cultura i la història d'un territori condicionen, durant generacions, el vot i les preferències polítiques dels que hi viuen. A primera vista, resulta absurd pensar que una guerra de fa 500 anys pugui tenir alguna cosa a veure amb la posició política d'algú que viu al segle XXI. Però repassar, en paral·lel, la història d'un país i el resultat acumulat de cada una de les eleccions que s'hi han celebrat pot resultar revelador.

L'Oriol Bartomeus em feia notar, fa uns dies, que això no és broma. Per què a Baviera no existeix la CDU, com a la resta d'Alemanya, i en canvi el partit majoritari és, des de sempre, la CSU? Perquè Baviera té encara avui una majoria cristiana i mai va ser un territori on s'imposés la reforma protestant.

Per què a Espanya, el PP no ha governat mai a Castella-La Mancha? Tot s'explica per la "teoria del Tajo". Durant la reconquesta, l'avenç de les tropes cristianes -de nord a sud- va ser molt lent fins a arribar al Tajo. tant lent, que el poc territori que es guanyava a les tropes enemigues s'havia de repartir en petitíssimes porcions entre els fidels. En canvi, un cop superat el Tajo, l'avenç dels exèrcits catòlics va ser molt més ràpid i les terres a repartir eren abundants, la qual cosa feia que les propietats tinguessin centenars d'hectàrees. Així doncs, mentre al nord del riu el curs de la guerra havia deixat un mallat de petits propietaris, el sud es caracteritzava per grans extensions de cultiu sota la propietat d'un mateix senyor. O, dit d'una altra manera: al nord, minifundisme i al sud, latifundisme. Heus aquí el caldo de cultiu per a un comportament electoral que s'ha reproduït durant anys i panys: el nord, on abundaven els petits propietaris, feu de la dreta; el sud, on molts no tenien res de res i uns pocs ho tenien tot, feu de l'esquerra.

Però tornem al nostre mapa d'Iowa. La manca de grans concentracions urbanes beneficia els Republicans? Una població eminentment rural perjudica el Partit Demòcrata? No ho sé. L'actual governador d'Iowa és Demòcrata; també ho és un dels seus dos senadors. En canvi, els vots electorals de l'estat a les darreres eleccions presidencials (2004) van ser per als republicans. Un territori complex, Iowa.

De moment, sobre el mapa i a primer cop d'ull, una autopista interestatal que passa per la capital i que, sense massa miraments, s'endinsa per l'oest cap a Nebraska. Línies rectes que divideixen l'estat en una quadrícula gairebé perfecta, com si hagués estat traçada amb escaire i cartabó des d'un despatx. No hi ha carreteres tortuoses ni ports de muntanya. Les ciutats taquen el territori de forma equidistant. Sembla talment com si els pobles s'haguessin col·locat, amablement i sense resistir-s'hi, a la distància precisa per no molestar-se els uns als altres...

I entre una topografia minada de referències indígenes com Sioux City, Ottumwa o Cherokee, sobresurt una ciutat, a l'oest, fent frontera amb Illinois, que es diu, ni més ni menys així: Clinton.