El proper 3 de gener se celebren els caucus d'Iowa. En centenars de poblets dels Estats Units es reuniran, a les 7 del vespre, amb temperatures sota zero, votants demòcrates i republicans per escollir el candidat del seu partit a ocupar el despatx oval. Tot comença aquí, en aquests petits poblets. Tot comença a Iowa.

diumenge, 18 de novembre de 2007

ens falta un bull

He convençut el meu amic Claudi Pérez (també periodista) per viatjar als caucus d'Iowa. Ja tenim els bitllets. Els bitllets i les ganes, res més. Llogarem un jeep a Chicago i a l'aventura. Per què fem aquest viatge? Molts dels meus amics creuen que em falta un bull. Suposo que ho diuen perquè, de mitjana, la temperatura màxima a Iowa durant el mes de gener és de -1,5 graus. però no només els meus amics em diuen que estic boig: el Gabriel Colomé, doctor en ciència política i director del Centre d'Estudis d'Opinió, també es riu (afectuosament) de mi. Insisteix que Iowa és un estat poc representatiu ja que envia un nombre molt reduït de delegats a les convencions. Té raó. Però ell sap tan bé com jo que l'endemà dels caucus estarà nerviós per saber qui ha guanyat a Iowa, per saber si Barack Obama té encara alguna possibilitat.

Comencem pel principi. Als Estats Units, els partits celebren eleccions primàries perquè els seus militants i simpatitzants puguin escollir, entre diferents candidats, qui ha d'encapçalar el ticket de cada formació a les eleccions presidencials. Mentre que a Europa és un procediment més aviat excepcional (el cas més recent el trobem a França, on unes primàries van situar Ségolène Royal com a cap de llista del PS a la presidència de la República), als EUA les primàries són una veritable competició política; unes eleccions amb tots els ets i uts que impliquen debats televisats, contrast de programes i, sovint, lluites polítiques aferrissades que es guanyen i es perden vot a vot. Cada estat té assignat un determinat nombre de delegats d'acord amb la seva població. A través de les primàries, aquests delegats es repartiran de forma proporcional al nombre de vots que hagi obtingut cada candidat. A l'estiu del 2008, cada partit celebrarà la seva convenció i serà llavors quan els delegats de cada candidat faran valer el seu vot. Tindrà dret a formar ticket qui més delegats obtingui.

Iowa és un estat rural, amb poca població (2,9 milions de persones) i, per tant, poc representatiu a l'hora de la convenció si se'l compara amb Califòrnia o Florida. Per exemple, podria ser que Barack Obama obtengués la majoria de delegats a Iowa, però que a l'hora de la veritat li servissin de ben poca cosa. Per què és important, Iowa, doncs? Per què hi anem? Quina mosca ens ha picat? És, per tradició, el primer estat que celebra primàries. I ho fa, a més, en forma de caucus (d'aquest procediment us en parlaré més endavant). Dóna el tret de sortida a tot el procés. Això implica que, malgrat esculli un escàs nombre de delegats, rebi una gran cobertura per part dels mitjans de comunicació. De fet, es calcula que un 50% del temps que els mitjans dediquen al seguiment de les eleccions primàries se l'emporten els caucus d'Iowa i les primàries de New Hampshire.

Alguns candidats, especialment els que no compten amb massa recursos econòmics, basen tota la seva estratègia en Iowa. És el cas, per exemple, de John Edwards. Si un candidat guanya a Iowa, se situa a la primera plana dels diaris, és entrevistat pels programes de més audiència i, d'aquesta manera, es genera el que els spin doctors americans han batejat com el momentum. Seria, per entendre'ns, l'embranzida que els candidats necessiten per projectar-se a d'altres estats, per donar-se a conèixer, per presentar-se com a opció majoritària, per rebre més fons i guanyar, així, en noves convocatòries.

En fi, el 27 de desembre marxem cap a Iowa. Un estat que, si no fos pels caucus, passaria desapercebut. Com Wisconsin, posem per cas. Algú sap on és Wisconsin? Iowa és un territori rural, quadriculat, on els camps s'encadenen... No hi ha muntanyes; només turons. És el principal productor de soja i etanol dels EUA i diuen que hi ha una granja cada 20 quilòmetres. I entre les granges, res; res de res.

Jo sempre m'he imaginat que les cases de Frank Lloyd Wright s'inspiraven en les línies rectes dels horitzons d'Iowa o Illinois...

1 comentari:

Albert Medrán ha dit...

Un estat tan gran com Anglaterra, i només 3 milions tenen moltes coses a dir, almenys a nivell simbòlic. I estic amb tu, no et falta un bull; és una gran experiència!

Enrecorda't de dur xapes!