la cursa republicana

Fa dies que tinc una mica abandonats els candidats Republicans. La lluita per encapçalar el ticket del GOP (les sigles per "Grand Old Party") també és dura i imprevisible. En contra del que és habitual, el vicepresident, Dick Cheney, ha renunciat a presentar-se. Aquest fet dóna una dimensió diferent a la cursa Republicana cap a la Casa Blanca: es tracta d'una competició molt oberta en què, de moment, cap candidat emergeix amb prou força com per imposar-se. Els protagonistes de les primàries són, doncs, força desconeguts per la opinió pública i s'han gastat milions de dòlars per donar-se a conèixer, especialment als anomenats "early-states" com Iowa i New Hampshire. N'hi ha per llogar i per vendre.

L'exalcalde de Nova York, Rudy Giuliani, encapçala les enquestes. Té una estratègia força diferent als plantejaments tradicionals: obvia, en certa manera, els estats primerencs i centra els seus esforços a Florida, un estat amb un nombre molt elevat de delegats que, en aquesta ocasió, rebrà una enorme atenció mediàtica gràcies al nou calendari electoral. Rudy, amb el sobrenom "the America's mayor" per la seva actuació coratjosa desp´res de l'11-S del 2001, s'ha casat tres vegades, és partidari de regular l'avortament en determinades circumstàncies i, a més, no veu amb mals ulls els matrimonis homosexuals. Xoca frontalment amb els principis Republicans tradicionals. Ara bé, totes les enquestes diuen que és l'únic candidat Republicà que podria guanyar Hillary Clinton. I ho fa servir, perquè sap que hi ha molts republicans que podrien tapar-se el nas i votar-lo a ell per tal d'evitar que l'exprimera dama fos presidenta.

John McCain, el polític que el 2004 va derrotar, contra pronòstic, J.W Bush a New Hampshire, torna a presentar-se. Ell sí que intentarà aconseguir el seu "momentum" guanyant una de nou vegada el "granite state". Es tracta d'un veterà de la guerra del Vietnam que es caracteritza per no tenir pèls a la llengua.

Mitt Romney, un home de negocis que entre el 2002 i el 2007 va ser governador de Massachusetts, té una organització molt potent a Iowa i espera utilitzar la victòria a aquest estat per projectar-se amb força a la resta del país. Expliquen que va "salvar" els jocs olímpics d'hivern de Salt Lake City gràcies a la seva gestió i als seus coneixements empresarials adquirits a Harvard. Des del principi, ha apel·lat a la base de votants que els analistes defineixen com la "Christian Right" presentant-se com el "true liberal" i fent gala de valors com la família, la seguretat i la baixa pressió fiscal (si és que és un valor). Però durant les últimes setmanes, li ha sortit un seriós competidor en aquest terreny: Micke Huckabee.

Es tracta d'un pastor baptista que, a més, ha estat governador d'Arkansas. Un home que domina l'oratòria dels sermons i que connecta sense dificultats amb els nombrosos votants protestants d'un estat rural com Iowa. Si fins fa poques setmanes era considerat com un "outsider", ara, les darreres enquestes el situen com un clar "front-runner". aquest ascens es deu al fet que ha sabut jugar, davant de Romney, la carta de la religió. Romney és mormó i Huckabee s'ha dedicat, hàbilment, a sembrar dubtes sobre si és convenient que creient de la "Church of Jesus Chirst of latter-day Saints" (no sé ni com traduir-ho!) ocupi el despatx oval.

Huckabee és un personatge interessant de qui us parlaré en el pròxim post. Fins fa poc, només havia recaptat un milió de dòlars. Ara, viu el seu propi "momentum" i ha començat a emetre anuncis a Iowa. Us n'adjunto un perquè hi pugueu donar un cop d'ull. Agafeu-vos fort: el seu principal valor és ser políticament incorrecte.