El proper 3 de gener se celebren els caucus d'Iowa. En centenars de poblets dels Estats Units es reuniran, a les 7 del vespre, amb temperatures sota zero, votants demòcrates i republicans per escollir el candidat del seu partit a ocupar el despatx oval. Tot comença aquí, en aquests petits poblets. Tot comença a Iowa.

diumenge, 30 de desembre del 2007

Edwards 5, Obama 0

La nostra relació amb la dona del GPS no va pel bon camí. I mai millor dit. La pobra, es passa l'estona recalculant les rutes perquè mai girem per on hem de girar, perquè mai sortim per on hem de sortir. Moure's per aquest país no és fàcil. Els quilòmetres són milles: per tant, qualsevol distància mentalment assequible és, en realitat, una eternitat. A diferència del que passa a casa nostra, els centres dels pobles no són fàcilment identificables: ni campanar, ni ajuntament, ni carreres estrets. Aquí, han substituït la plaça major per un un McDonalds. No és broma.

Però parlem de política. Aquest matí hem esmorzar llegint el The des Moines Register i el New York Times. Els dos diaris dedicaven pàgines completes als caucus d'Iowa. I els dos rotatius coincidien en les anàlisis: a) aquests caucus estan molt igualats; poden decidir-se per 1.000 vots; b) són clau els "first-time caucus goers", ells decidiran el guanyador; c) durant els darreres dies de campanya, els candidats, especialment els Demòcrates, dediquen els seus esforços a convèncer els grups de votants que els són més favorables: Clinton, se centra en les dones de menys de 30 i de més de 65 anys (un quart dels nous votants són dones); Obama, concentra les seves energies a mobilitzar el vot dels joves; i Edwards intenta assegurar-se el vot de la base ciutadana que el va col·locar en segons posició el 2004.

Després de conduir uns 400 quilòmetres, hem assistir a tres mítings de tres candidats Demòcrates. Apassionant.

Edwards ens agrada
A Boone, al nord de Des Moines, hem vist com Edwards arribava, acompanyat del seus fills i la seva dona, amb l'autocar de campanya. Un vehicle pintat de blau amb un eslògan clar: "America belongs to you". La sala era petita i estava plena a vessar. Alguns dels assistents havien conduït més de 200 milles per escoltar l'antic senador de North Carolina. A Iowa, els votants són conscients de la seva responsabilitat i s'ho prenen seriosament. Hem pogut comprovar com les mateixes persones assistien a mítings de candidats diferents. Els ciutadans d'Iowa fan servir els mítings per decantar-se per un o altre programa polític. No és un vot per inèrcia, és un vot a consciència. la política no està tan desprestigiada com a la vella Europa. I tinc la impressió que el sistema de campanya directa que tenen a Iowa (amb els votants disposats a fer pregunte si els candidats obligats a contestar-les) hi té alguna cosa a veure. "Retail politics" en diuen.

Edwards ha començat fort. De fet, això és el que s'espera d'ell. Ha carregat contra els lobys de Washington i la mesquines dels interessos corporatius, que, segons ell, han robat el poder dels ciutadans. "I will give you back the democracy that the special interests stole from you", ha dit. Ha trabat un discurs ple d'anècdotes emotives sobre els seus pares, farcit de reflexions enèrgiques i trufat amb una oratòria perfecta: les paraules li brollen de la boca amb una naturalitat rítmica, gens mecànica, intimista en alguns casos, valenta en d'altres. Edwards és l'home de la mala llet elegant.


Obama ens decepciona

A dos quarts de tres hem arribat a la High School de Newton, al sud est de la capital. Els fans d'Obama omplien el gimnàs. És el míting més nombrós dels que hem vist fins ara. Però quina decepció! He llegit moltes cròniques destacant les dots d'orador del senador d'Illinois. He llegit també que durant les seves intervencions és molt més "inpiring" que Clinton. Doncs avui no tenia el dia. Ha optat per un discurs massa llarg (tant el Claudi com jo hem perdut el fil argumental més d'una vegada), massa a la defensiva, massa irregular. Obama té un problema: la neutralitat el paralitza. La premsa, al principi, va batejar-lo amb el sobrenom d'Obamby que curiosament, també va rebre Zapatero quan era líder de l'oposició. És cert que ofereix un canvi en la manera de fer de Washington ("we can't think that the same old politics will bring out new and different results"), és cert que ofereix aire fresc a la vida política ("building coalitions, getting results"); és cert que proposa un nou enfoc ("the change I am to deliver is based on people' lifes"). Però a nosaltres no ens ha convençut. Alguna cosa grinyola...

En un moment del discurs ha dit: "We are not guided by ideology, but by convictions". És possible? Hi ha conviccions sense ideologia?

Richardson ens cau bé
Després d'obrir-nos pas entre una boira espessa i fantasmagòrica, hem arribat a Fort Dodge, al nord oest de des Moines. Al hall d'un Best Western a peu de carretera hi hem torbat l'actual governador de New mexico, Bill Richardson. Seria un bon president: secretari d'energia durat l'administració Clinton i ambaixador dels EUa a les Nacions Unides. És un home afable, rodanxó, de pell fosca que té la gran virtut de fer fàcils les qüestions complexes. Els seus mítings no són mítings. Ell puja a l'escenari i demana als assistents que li facin preguntes. D'aquest format, el seu equip en diu "Job Interviews". Els diu, si vosaltres heu de llogar el proper president del país proveu-me, feu-me una entrevista de feina.

Ricardson ha respost amb humor i intel·ligència totes les preguntes dels assistents. Des de la situació al Pakistan, fins als matrimonis gays. Mireu quina resposta més deliciosa a la pregunta d'una noia jove (no devia tenir més de 15 anys) sobre l'abortament. "To have or not to have ababy is a personal decision. It is not something that should be decided by a politician. It is something that concerns each family and its God. If I were president, first of all, I would do as much as I could to give sexual education to our children to avoid having to reach the abortion decision. So under my administration, abortion would be safe, legal and rare".

La llàstima és que Ricahrdson només té, segons les últimes enquestes, un 13% dels vots. Potser serà un bon vicepresident.