El proper 3 de gener se celebren els caucus d'Iowa. En centenars de poblets dels Estats Units es reuniran, a les 7 del vespre, amb temperatures sota zero, votants demòcrates i republicans per escollir el candidat del seu partit a ocupar el despatx oval. Tot comença aquí, en aquests petits poblets. Tot comença a Iowa.

dilluns, 7 de gener del 2008

Hope over fear

El desafortunat i tortuós viatge de tornada, el jet lag i la tornada a la feina no m'ha permès actualitzar el blog tan com voldria. M'han quedat moltes coses al tinter. No us he explicat res, per exemple, de la nit dels caucus. Apassionant! Tampoc us he comentat els nostres incidents amb la policia... En fi, ens n'han passat de tots colors. Us dec (de fet em dec a mi mateix) una anàlisi amb profunditat dels resultats dels caucus... Tot arribarà.

El Claudi (instal·lat ja a Madrid) m'ha explicat que, al diari, tenia un cap que li deia alguna cosa així com: "Un dia de viatge equival a llegir 100 llibres". M'agrada. Si és cert, després de la nostra visita a Iowa haurem llegit la prestatgeria sencera d'una biblioteca.

Em vull aturar un moment en el discurs que va pronunciar Barack Obama després de conèixer els resultats. Pots uns dels parlaments més importants de la seva campanya. Disposava de temps gratuït a totes les televsions nacionals i, conscient del rosari de primàries que s'acosta (començant demà a New Hampshire), era imprescindible utilitzar-lo astutament. No com va fer Howard Dean després de quedar en tercer lloc a Iowa el 2004.

El d'Obama és un molt bon discurs. Concentra tots els missatges de la seva campanya (canvi, unitat, esperança) i aprofita la solemnitat del context per impregnar-los de credibilitat. De fet, el missatge era el moment.

L'equip d'Obama podia limitar-se a repetir les idees força de la campanya perquè el principal missatge era la seva victòria. En el fons, el discurs diu: "Aquells que creien que sóc un il·lús, aquí em tenen; aquells que pensaven que eren imbatibles, hauran de ser més humils. Jo tinc la majoria (mireu quanta gent em recolza, mireu quants joves tornen a creure en la política) i, ara sí, sóc imparable".

Tot plegat administrat amb un estil presidencialista, gens altiu, gens agressiu. Veu gruixuda, pauses al seu lloc.

El discurs és una recomanable lectura i convida al debat i l'anàlisi. Per aquells que preferiu veure'l per televisió, us adjunto el vídeo.